ValenciàCastellanoEnglish (History)Français (Historie)
Administrar

Ajuntament d'Alcàntera de Xúquer
20/11/2017 07:01


Història



D'oritge islàmic (de fet, el topònim Alcàntera te el seu oritge en el àrab /alqántara/, que siginifica "el pont", "el aqüeducte", inclús "el dic"), probablement fou incorporat per el rei Jaume I al recentement creat Regne de València en el any 1244, després de la conquesta de Xàtiva. No obstant, la població musulmana es mantingué, conservant la seua llengua, la seua religió i les seues costumes, fins la seua expulsió definitiva al any 1609. Se'ls coneixerà com mudéjars; i, després de la seua conversió forçosa al cristianisme en l'any 1525, com moriscs.



Alcàntera va pertànyer tal vegada durant cert temps a la Corona, estant bona part dels segles XIV i XV en mans de diferents llinatges (Ripoll, Maça de Liçana, Montagut...) fins que a la fi del segle XV fou adquirit juntament amb els veïns llocs de Beneixida i el Ràfol per Joan Despuig. Després de pertànyer algun temps a Alons Sanoguera, al començament del segle XVIII va passar a les mans dels Sorell, comtes d'Albalat, que van ostentar la titularitat de la senyoria fins a la dissolució del regimen senyorial, ja en el segle XIX. A conseqüència de l'expulsió dels moriscs, en l'any 1611 Cristòfol Despuig va haver d'otorgar la carta de poblament a favor dels nous vassalls. Aquest document regulava aspectes com la quantitat de terra que disposaria cada nou poblador, l'obligació dels nous pobladors de residir per a adquirir la propietat útil de la terra, els censos en diners i els censos en espècie de quasi la totalitat de les collites o la supervisió i control generalitzat del nomenament i actuació dels càrrecs directius locals (justícia, jurats).


Actualment l'agricultura segueix sent l'activitat econòmica més important, encara que seguida de prop pel sector serveis; menys importància té el sector industrial. Durant la segona meitat del segle XIX i, sobretot, en el segle XX la morera i l'arròs han anat deixant pas, com cultiu predominant, al taronger. Han desparegut igualment cultius cerealícoles com el blat i l'ordi i, pràcticament, altres cultius com la vinya, les oliveres, les garrofesi els ametlers. També es cultiven verdures, hortalisses i llegums. El reg es realitza en la seua major part amb aigües del riu Sallent, l'administració del qual corre a càrrec d'una comunitat de regantes; també s'utilitzen aigües de les sèquies d'Escalona i de Carcaixent (ambdues naixen en el ric Xúquer). La propietat de la terra està molt repartida.

En 1609 la població tenia 65 famílies de cristians nous (o moriscs). En 1646 tenia només 27 famílies, ja de cristians vells. En 1786 tenia 99 habitants, 404 en 1857, 1211 en 1960, 1499 en 1986 i 1492 en 1996. Actualment són aproximadament 1500 habitants els quals resideixen en la població.

El nucli urbà s'ordena seguint dos eixos que, al creuar-se, dibuixen una planta amb forma de creu llatina. Els braços d'aquesta creu corresponen al carrer Major, l'antic camí de Càrcer i de València, o com també es nomena el carrer de la Barca del Rei, on hi ha edificis de molt bona construcció. El pal de la creu està format pels carrers de María Miquel i de Asusiàs March, que s'allarguen cap al sud fins a enllaçar amb la carretera, on estaria el peu. A la capçalera de la creu s'obri la plaça de l'Església, on hi ha una parròquia de la Inmaculada Concepció, un edifici d'estil neogòtic que va començar a contruir-se en 1914, substituint a una església anterior molt vella que, segons Sanchis Sivera, era la mateixa que havia servit de mesquita fins al segle XVI. En l'encreuament dels dos carrers està la plaça de la Constitució, i en un cantó, l'edifici de l'Ajuntament (1978). El creixement de la població s'ha materialitzat seguint primer els carrers de Sant Domènec (paral·lel al carrer Major) i de Sant Vicent (paral·lel a Ausiàs March). així com també la mateixa carretera, on se situen els tallers i magatzems del poble. Més recentment la zona d'eixample ha estat el mateix carrer Major, la carretera en adreça Càrcer i els de la Mare de Déu del Puig (grup escolar Cervantes) i Jaume I, als encontorns del qual hi ha moltes cases noves i unifamiliars, així com també un parc cridat Agustín García Aliaga, que va ser inaugurat en 1988.






« Desembre 2017 »
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31